ROBERTO FEIJOO

Roberto Feijoo, té una mirada errant, de constant recerca, de trobada amb el causal que sap condensar i formalitzar en el seu acte fotogràfic. Feijoo té ànima d’explorador, ja que troba els vestigis que per altres han passat desapercebuts, actes que en general responen a intervencions en l’espai urbà i en el paisatge sense una lògica aparent. Així ho destaca Lourdes Soriano Samper, historiadora de l’art i crítica en el seu text Roberto Feijoo: Sèrie Paisatges A; “Feijoo, ens parla de la teoria de la dérive o deriva i la construcció de guies, on elaborar mapes a partir de l’experiència concreta i subjectiva del caminar errant a través de les ciutats, sense direcció fixa, sense atenir-se a les arquitectures estipulades per l’ús de la ciutat, inscrivint sobre el traçat usual de la mobilitat, els seus condicionaments i construccions. Una nova forma d’experimentar la vida, a l’espai urbà (…) “

 

http://www.robertofeijoo.com/