PABLO ROMÁN

Les fotografies proposades per Pablo Román graviten sobre la pell de la ciutat, entesa com un ens orgànic i viu, obrint a la mirada una constel·lació o núvol de sentits que operen dinàmicament entre diversos pols narratiu-poètics : absència/ presencia, pausa/acceleració, geometria lenta/entropia, estàtic /dinàmic, el real/l’imaginat…

Aquest joc incessant promou i fa necessària la implicació de l’espectador,que construeix a partir de la seva mirada el seu propi viatge a través de l’espai constructor, del seu substrat emocional, topològic.

L’aparentment simple esdevé complex. El complex fuig de l’atzar per a trobar-se amb una ordenació oculta. Com en un joc de miralls en el cau o en l’esponja, on tot batega: el visible i l’invisible.

Pressentiment del viu. Imatge i temps.