MANUEL GRANADOS

MORT I MARCS

Un dels majors pesos que pateix l’home és la por a la mort i l’angoixa davant la idea de desaparèixer sense més. En l’obra “Mort i marcs” Manuel Granados aborda el tema reproduint la fotografia d’una calavera transformada. La repetició insistent de la mateixa imatge de la mort no només apunta la convicció a alguna cosa inexorable, del que no podem
escapar, sinó també d’una de les poques experiències que ens iguala a tots.

No obstant això, els marcs diferents fan referència a les diferents formes d’entendre la mort, tantes com persones existeixen, ja que dependrà del caràcter, circumstàncies,
experiències, educació, conviccions religioses, etc. Granados distingeix aquest entorn que emmarca la mort des de tres perspectives diferents i complementàries: la primera és la del cos, potser la part més vulnerable, la que pateix la malaltia, la debilitat i la desaparició. En segon lloc estaria l’àmbit de la ment i com aquesta tracta de conèixer, entendre, assumir i reflexionar sobre el concepte mort, la pròpia i aliena. I finalment li presta atenció a l’aspecte espiritual, és a dir, a com les vivències transcendentals i les creences canvien la manera en que la mort s’assimila. La posició de l’artista es deixa traslluir en crear una calavera que somriu. Ha manipulat digitalment
la mort per ridiculitzar-la, la qüestiona i la posa en evidència com una impostora. Per a ell és crucial destensar i treure serietat per veure el fet de morir com una cosa natural, sense dolor ni desesperança ni desassossec.

Tota aquesta reflexió és traslladable a l’art ja que amb la repetició, Manuel, vol deixar constància de la democratització de l’art; de la mateixa manera que la mort iguala a tots els éssers humans, els mitjans tècnics de reproducció de les imatges a través de la fotografia i el
audiovisual apropen l’art a tots els sectors socials.

 

SALA DE PASO