MANUEL GRANADOS I ROSA GALINDO “LAS FLORES DEL MAL”

Els artistes Rosa Galindo i Manuel Granados fan un homenatge a Baudelaire, creant una visió personal de la Caverna de Plató: un espai fosc en el que endinssar-se  per poder emocionar-se / desconnectar per imatges i sons que ens semblen aliéns i que en veritat estan molt a prop.

“Las flores del mal” surgeixen al posar en relació les pintures de Rosa Galindo i els vídeos d’art de Manuel Granados; la convergència dels dos ha originat una instal·lació inmersiva, una reconstrucció envolvent com un aconteixament més de la vida. Els ecos que es produeixen ens porten a la Caverna de Plató, aquell lloc subterràni i fosc on es viu relativament segur. Però és només en aparença, la realitat és que s’entreveuen ombres o llampegs d’un altre món. Segons Plató, només el filòsof s’atreveix a sortir de la zona de confort i observar el que hi ha a l’altre costat de l’entrada de la cova, però la informació es confusa i contradictoria, generant conflices dins la comunitat. Avui dia no podriem dir que vivim en la ignorancia. Navagem en l’era de la informació i les noves tecnologies aplicades a la comunicació. Tot hi així, no deixem de sentir que la realitat segueix estant oculta als nostres ulls i és incomprensible al nostre intel·lecte. Aquesta instal·lació pretén ser ser una tocada d’atenció sobre la tensió que es crea dins la caverna, pot ser, al mateix temps, refugi davant allò desconegut i presó de la ignorancia que atrapa.

L’espectador es troba envoltat d’imatges i sons que van apareixent de forma atzarosa i anàrquica; la pretensió d’ordenar racionalment els fragments inconnexos, que el fascinen i l’atordeixen al mateix temps, es una lluita perduda des d’un primer moment. Podem percebre el conflicte i el desacord. No enfrentar-nos directament amb la col·lisió que produeix el caos per l’excesiva informació, la foscor de la ignorància i el centelleig que podem entreveure del coneixement vàlid.

Cada artista aporta la seva visió personal del conflicte: Rosa des d’un angle emocional i Manuel d’una forma més racional, complementant-se i articulant una instal·lació que reclama un posicionament a l’espectador.