Juan Cardosa

Juan Cardosa i el monstre mutant de Tristan Tzara.

El collage no és possible sense mitjans de reproducció mecànica ja que es nodreix d’ells per a generar noves imatges, que són molt més la suma de les parts. Tal com deien els surrealistes: L’atzarosa trobada entre una màquina de cosir i un paraigua sobre una taula d’autòpsies. El fet de treballar amb imatges preexistents li confereix la facultat com al doctor Frankenstein de donar vida a despulles usades. Aquesta segona vida, mai serà com l’anterior, hi haurà una cosa falsa en ella, però justament d’aquest artifici sorgeixen noves lectures, no exemptes d’una certa necrofília visual. Potser per això als amants del collage els agrada treballar amb imatges pretèrites, revistes antigues, velles publicitats, anacròniques il·lustracions.

En el treball de Juan Cardosa hi ha totes aquestes capes de lectura i tota aquesta història grotesca, paral·lela a l’Art seriós. Hi ha molt de tot això però hi ha més. Cardosa no entén el collage com una fi sinó, simplement, com una eina expressiva que l’ajuda a construir el que el millor sap fer, un híbrid entre la poesia visual i l’humor gràfic. És aquí on el seu potencial és més evident. Parlant amb ell, sempre sorprèn la rapidesa mental per a trobar una bis còmica a qualsevol frase, qualsevol situació. Aquest enginy, a cavall de Joan Brossa i Saul Steinberg, fa que qualsevol material que passa per les seves mans adquireixi una dimensió subtil i esperpèntica al mateix temps.

L’obra de Cardosa ens mostra, a manera de diari, els impactes visuals rebuts, records que han quedat estratificats en la seva retina i ens submergeix en el seu peculiar món oníric, on l’ordre s’enfonsa per a donar pas a una desfilada de personatges i situacions que farien les delícies de Tristan Tzara però també de Mary Shelley. Monstres de paper creats per capes d’imatges superposades i de flaixos d’enginy sense destil·lar, en brut. Esperpents amb una mica de Godzillasde joguina i una mica de origamis descastados. El resultat és directe, fins i tot aspre a vegades, però sempre capaç d’arrencar un somriure i deixar-nos amb el dubte d’en quin punt acaba l’acudit i en quin punt comença l’obra gràfica.

Oscar Guayabero

 

@juancardosa

 

Juan Cardosa Participantes UtopiaMarkets Ilustración
Juan Cardosa Participantes UtopiaMarkets Ilustración Feliz monstruosidad
Juan Cardosa Participantes UtopiaMarkets Ilustración Van lentin