CARLES CANALS I ALEX MONFORT

BISIONS
Dos visionaris, dos.
El temps es deté un instant en contemplar les seves mirades.
Visions poètiques del món belles, sensibles.
Dues formes de veure, dues maneres d’observar que convergeixen en la
reflexió, en la intencionalitat i en els símbols que empren per a disfressar la
realitat.
Dos il·lusionistes, dos.
Mags de la imatge, prestidigitadors que mostren generosos els trucs amb els
quals generen un reinventat context en els objectes.
Carles cosifica els conceptes conversant sense circumloquis amb el qual veu,
no amb el qual mira. Reclama la màxima atenció i complicitat del qual observa
mitjançant elements lúdics: fitxes de dominó, o d’escacs, daus, cub de Rubik,
peces de puzle…, en blanc i negre net i estètica directa, tota una invitació al joc,
al divertiment. L’atzar es transmuta en poesia visual. “L’art és la trobada fortuïta” un paraigua i una màquina de cosir sobre una taula d’operacions".(Lautréamont).

Alex conceptualitza els objectes, els acarona, els endolceix amb el seu punt de
color, els poetitsa. Toca a qui els veu amb força subtil i alhora desarma la
nostra visió amb els seus sortilegis. És la màgia de la contemplació, un vers en
cada mirada. Els seus ingredients extretes de la naturalesa: fulles, branques,
plomes, ossos, pedres, sorra…, aporten aquesta qualitat que Rodin deia “la
santedat de les coses vulgars però piadosament estimades, la grandesa de la
humilitat que accepta i compleix dignament la seva destinació”
Camarades de l’humor , ens ofereixen compartit un intel·ligent i sensible
discurs a través de la seva particular perspectiva fotogràfica. Aquesta exposició
és un diàleg en el qual es poden escoltar metàfores i patáforas, poesies que
són un cant al quotidià, un homenatge a la vida a través de dos enfocaments
transversals.
Dos murris, dos.
Enginyosos, tramposos que dominen el simulacre traspassant la realitat i revelant l’invisible.


Eva Iglesias Bilbao
gener 2019