ANA YAEL

D’Ana Yael sabem força coses, sabem que avui viu a Barcelona, que podria viure a qualsevol lloc del món i que, de fet, ha viscut a qualsevol lloc del món.

Sabem que pot dir les paraules adéu, elefant, cor, realitat, res, paraigües, en diferents llengües i que, de fet, les diu.
També sabem que té dues mans que ho miren tot, dos ulls que toquen tot, i dos peus que ho ballen tot. De fet, ho ballen tot.

El que no sabem, el que desconeixem llargament, el que se’ns escapa a la nostra vista és la seva talla, calcular quina mesura, conèixer fins on arriba. És lògic que no puguem aportar una informació científica al respecte, ni tan sols mètrica; és lògic perquè Ana Yael canvia de mida a cada volta, i pot ser l’enorme geganta que des de la seva increïble alçada contempla la totalitat de l’escena i en l’acte torna enteniment la percepció, o pot ser la diminuta nana que estranya qualsevol minúscul detall d’una realitat que, a falta de visió, es veu obligada a imaginar.

L’única possibilitat que tenim de prendre-li mesures és la literària: Ana Yael mesura per fora i per dins exactament el mateix que Gulliver. Com Gulliver, descobreix el món a cada pas; com Gulliver, coneix les debilitats i fortaleses de l’ésser humà; com Gulliver, corre inumerables perills i, al final, en l’últim minut, se salva. Com Gulliver, Ana Yael, sempre torna a casa i sempre conta els seus viatges. En silenci, en el sonor silenci de les seves imatges.

Grassa Toro